Descripción
De tornada d’un viatge a Euskal Herria, he volgut recuperar la memòria del terrer dels meus ancestres. Són vint-i-quatre paraules, tríades a l’atzar, o potser no. Vint-i-quatre paraules que em ballaven a la boca i em suggerien espais i moments. No importa l’ordre d’aparició. Només la intenció, el so i el color. Cadascuna, des de l’arrel íntima del llenguatge, pouada des del cor i el sentiment. Vint-i-quatre paraules que configuren un retaule viscut, i omplen ara el meu present; un present més joiós i esperançat. Una realitat oberta a l’euskera –parla antiga i noble– agermanada amb el català. Respiro la claror d’aquest viatge! Torno a tancar els ulls i escric!




