Miracle del vers.

Descripción

Miracle del vers que furga l’ánima. El deslg, l’existéncia i el mes enllá que la fa existir. Palpa les escletxes del moten un intenttenagde reconvertír-lo en cosa, en paisatge que reposa en un altre paisatge («El temps ha plantat un bosc damunt l’ánima nua»). Una poesia que decanta el mot fins a la nuesa («amb senzillesa arribarás a tots els llocs, escriure és acariciar una fulla d’herba»), manifestació que ens aboca a un estat gairebé primigeni. Com diu Anna Tomás: «He vist el silenci no desitjat, el bosc, el gust de l’heura per emparrar-se, he vist el fred de l’enyorament de la pell de l’altre, molt d’amor, molta nostalgia…». Hi trobareu influencies deis autors que mes estima: Pizarnick, Pessoa, Margal, Hernández, Estellés, Benedetti, Foix, Martí i Pol, Espriu. De la pell passant per músculs i vísceres, notareu com retorna al mot. El miracle del vers que es fon en el eos, en la paraula. No és aixó l’ánima?