Més boires que clarianes.

Descripción

Començava a preguntar-me si pertanyia a una classe social de­terminada, a plantejar-me si era d’un lloc o d’un altre i a pensar si els meus orígens m’havien ajudat o no a l’hora d’incorporar-me a un nou entorn on, de vegades, algú encara deia que era un emigrant en una nova terra i que així seguiria. Una terra que em va rebre amb generositat en una comunitat paradoxalment per­seguida per la seva defensa del dret a l’autodeterminació.