La paraula indiscreta. Obra poètica 2005-2017

Descripción

Sí, deixeu que m’aturi! És sols per a recordar tota una generació d’il·lustres poetes, aquells «noucentistes» que van deixar les seves petjades en forma de poema i un llegat històric per a la cultura catalana, víctimes de la guerra civil i, ja en l’exili com una nova font d’inspiració, sense rancor davant la injustícia, davant la intolerància.

Testimonis d’un temps, que em permeto rememorar seguint la seva expressió, la construcció i la forma dels sonets i la rima, la musicalitat a cada estrofa. Aquesta visió de l’amor com una mena de transacció entre els sentits i el pensament, que s’acompleix sota l’estímul del món exterior, fou una de les constants de la poesia noucentista tan fidelment dedicada als recomençaments.

Sigui un homenatge a tots Ells, amb uns versos sense altra finalitat que llur mateixa perfecció somrient. És a dir, que l’afany lingüístic pot anteposar-se a la importància del tema o del seu valor moral… amb l’intent d’una possible aproximació a la poesia pura.