La paraula callada.

Descripción

La paraula callada és un poemari dividit en tres parts. La primera, «Glopades», expressa vivències que s’escaonen des dels plaers senzills de l’estat i del senitr del moment, passant pels dubtes, i fins arribar a les indignacions i resignacions que l’ésser emocional és capaç de viure amb allò que l’envolta.
La segona part, «Terrànima», vol ser l’inevitable lligam amb un entorn, físic i cultural, que ha modelat l’autor per situar el «jo» dins d’aquesta simbiosi existencial inesperable. L’home i el paisatge formen part d’una maternitat inqüestionable.
El poemari acaba amb «Reminiscències», una percepció on les imatges de la infantesa omplen la memòria; on l’enyor estrany de seqüències pretèrites colpeja la ment, convençut que el present és allò bastit en la infància i que cal viure contra l’oblit.