Descripción
La Poesia no demana de ser entesa racionalment, només que s’hi entri sense presses.
I sense presses cal entrar a Els dies indecisos, davallant per uns graons imaginaris, fets de marbre i foc, per arribar –el lector– a aquella platja que tots portem a dins i que, tot sovint, volem ignorar per la por a trobar-nos sols o amb nosaltres mateixos.
En escriure aquests poemes, l’autor ens despulla el seu interior, la seva platja deserta, i amb un llenguatge planer i entenedor, influenciat, sens dubte, pels seus autors de referència (Joan Salvat-Papasseit i Miquel Martí i Pol) ens obre la porta a la reflexió del que passa al nostre interior i ens diu, emprant tot un seguit d’imatges i de fets quotidians que, malgrat els cops que ens pugui etzibar la vida, malgrat totes les foscors, és a les nostres mans, i només a les nostres, sobreposar-nos a tot, i amb el nostre únic esforç, veure com ve la lluna tot dibuixant camins nous damunt les ones.




