Claustre.

Descripción

Claustre és un artefacte poètic, escrit entre el març i el juny de l’any 2020, en ple confinament pandèmic. El sentiment provocat pel fet de no poder sortir de casa, durant tants mesos, va dur a l’autor a escriure uns versos que volen reflectir la pèrdua, el silenci i la soledat. El poemari, però lluny de voler ser enclaustrat, és vital, existencial i potser agnòstic. Un pelegrí espera companyia d’un Tu en unes runes claustrals. Tot gira entorn d’aquestes runes que li serveixen d’aixopluc. L’espera del Tu porta el jo poètic a interrogar-se sobre la transcendència i l’esperança. El jo més íntim o potser l’amada i perquè no la creença… Podrien ser la  personificació esperada? El lector dels poemes de segur que trobarà una sortida al Tu, mística tal vegada… Claustre s’inicia amb un poema de 102 versos decasíl·labs seguit de 30 poemes sense mètrica. El poeta fa alçaprem amb l’ús del llenguatge, on la paraula és un eix principal. La divisa del poemari és: El silenci i la mort arriben quan no hi ha paraules.