Descripción
heu sentit la força de les paraules, la potència dels vocables? Jo sí; l’he vista dansar a tocar el cor i en la brillantor dels ulls; en l’halit d’un petó i en el xamfrà d’un sentiment; entre un sospir enamorat i un alè de passió.
L’he escoltada cridar, enlairar-se arborada, llevar-se al besllum de l’albada. L’he notada fer niu al bell mig de l’ànima.
Què té la poesia que fa esclatar l’encís? És ella qui porta la màgia dins el vers o és la mateixa màgia la que desvetlla el poema? I és que ni l’una ni l’altra es porten, ambdues són una; són un fet indivisible, cos i entitat. Existència. Alquímia de paraules ens acompanya a un viatge transcendental pel viarany conductor del mot com un tot, com a esperit que es comunica i mixtura; passant per l’acció del verb, el moviment i la vida; i arribant en l’esclat del vers a esdevenir poema, a ser nosaltres mateixos màgia, paraula, verb i poesia. Així és com la bellesa de la lletra es transforma en Essència. Així és com parla l’emotivitat i el sentir del poeta, els mots ballen per crear i els versos s’abracen per esclatar en poema.
Fem-lo nostre. Fem alquímia. Siguem paraula.




